Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Articles > Sabem discernir el que és real de l'irreal?

el despertar de la consciencia PortalHolístic
Girijâ Saraswati

Sabem discernir el que és real de l'irreal?

El despertar de la consciència ens ajuda a veure les nostres limitacions

21 de juny de 2016

El despertar de la consciència

Aquesta és la història d'un home que a mitjanit va veure una serp a terra, davant els seus peus. Atemorit es va quedar quiet fins que les primeres llums del dia li van fer veure la veritat: que la serp era en realitat, un tros de corda.

Aquest és un conte que il·lustra molt bé el que vull compartir amb vosaltres i que molts mestres hindús han utilitzat i segueixen utilitzant avui dia.

La paràlisi a la qual ens condueixen les nostres pors

Prendre consciència d’allò que és real, aparentment sembla fàcil. Però mentre la persona no s'adona que allò que realment “veu” són les seves inseguretats, les seves pors o les seves pròpies dificultats i decideix canviar aquesta visió, el camí resulta difícil i complicat.

Però mentre la persona no s'adona que allò que realment “veu” són les seves inseguretats, les seves pors o les seves pròpies dificultats i decideix canviar aquesta visió, el camí resulta difícil i complicat

Quan hom pren consciència del que està vivint realment, la corda ja no sembla una serp, simple i plana davant d'ell, sinó que la percep com un aprenentatge a superar, un obstacle que se'ns ha interposat al davant com a mitjà per a dominar i créixer.

El que inicialment succeeix és que la ment s'identifica amb la por i la persona es paralitza. La ment, segons el seu moment existencial, ho viu amb opacitat, amb excessiva càrrega emocional, li impedeix seguir endavant (perquè creu que és una serp) i no pot prendre la distància necessària per poder observar les coses tal com són. Aquí és on la persona hauria de començar un canvi d'actitud i entrar en el camí del “despertar”, el camí de “donar-nos a llum”.

Tots necessitem tenir un esperit crític, en el bon sentit de la paraula, per poder observar-contemplar els successos i descartar escalonadament els pensaments que no ens permeten veure la veritable realitat.

Però, com començo?

Observant, prenent-me la vida amb una actitud de testimoni i donant-me un temps per prendre consciència! Amb l'actitud d'observació constant, per veure que el que “tenim davant” i que ens sembla un “obstacle” impossible de superar, ho podem passar a veure com un objecte de contemplació.

Aquesta actitud de “ser testimonis” ens ajuda a entendre que tot allò que és canviant, es modifica segons el subjecte que ho mira. I ens adonem que tota la pluralitat de successos i experiències diaris es transformen constantment.

Tots necessitem tenir un esperit crític, en el bon sentit de la paraula, per poder observar-contemplar els successos i descartar escalonadament els pensaments que no ens permeten veure la veritable realitat

Amb l'observació veurem què és el real. I el que vivim com alguna cosa subjectiva i dolorosa, passa a ser de caràcter objectiu i acceptable. Acceptar que tot està en constant canvi, ens relaxa i ens permet viure en pau.

Llavors tot cobra una altra dimensió, un altre pes, un altre volum mental relatiu i passa a ser transformat i viscut des del coneixement, des de la llum de la saviesa.

Et poso un altre exemple, molt típic dels mestres hindús, el favorit de Sankara:

Un veu molts atuells, càntirs, gerres o simplement recipients senzills per prendre el te. En tots ells podem veure les seves característiques físiques, el tipus de material i com estan fets, els seus matisos, si estan pintats o no, les seves múltiples diversitats… Podríem dir que hi ha tantes diferències com a objectes. La veritat es redueix al fet que tots ells essencialment són d'argila, modelada en diferents formes, però la seva pura realitat és la simple i bella argila (o la corda, en l'exemple anterior).

Això equival a dir que quan s'aconsegueix contemplar allò que veig-em succeeix-visc, l'Essencial del “fet observat” és igual en totes les coses. Això es pot aconseguir mitjançant una mirada contemplativa, aguditzada pel coneixement, amb un esperit crític en positiu.

Així que ens adonem, que tot allò que en un inici sembla complicat, difícil d'acceptar i de saber veure la seva resolució, quan es mira amb discerniment, des de la distància emocional que ens permet l'actitud de testimoni i de la contemplació, ens deixa observar i adonar-nos del que és “en realitat això” que està tenint lloc davant meu.

Aquesta actitud de “ser testimonis” ens ajuda a entendre que tot allò que és canviant, es modifica segons el subjecte que ho mira. I ens adonem que tota la pluralitat de successos i experiències diaris es transformen constantment

Com ho faig per aconseguir-ho?

En aquests temps moderns, sembla que tots busquem alguna cosa per solucionar amb rapidesa els contratemps, els obstacles i perquè res ens entorpeixi el nostre camí en moviment constant. El que et proposo aquí és precisament que “t’aturis”, que “deixis anar”, que et permetis un “temps” i un “espai” per buidar-te.

Estar en silenci uns minuts cada dia

Permet-te cada dia estar “en silenci” durant uns minuts. Pots començar per 3-5 minuts i a poc a poc podràs augmentar aquest temps. Deixa't fluir, sense exigir-te massa.

Permet-te un temps per poder prendre consciència i observar el que vius i com ho perceps. Per poder “donar a llum”, si el que perceps com una serp i et paralitza, és en realitat tan sol un tros de corda, però que la teva ment projecta així per la seva falta de discerniment.

Viure el present

Si ens permetem aturar-nos, ser testimonis, “con-templar” en el sentit literal (estar en el temple interior) de romandre en contacte amb un mateix, potser podem veure “néixer la llum”, com el dia ho fa al matí. I veurem també com la posta del sol ens mostra el transcórrer de tot, les ombres i la sensació de no-llum, del que és transitori. Podrem integrar així la dualitat o complementarietat en les nostres vides.

Ens ajudarà a veure el fet aparentment invisible als nostres ulls, però tangible en el nostre  interior. Estarem més oberts al propòsit real perquè res irreal ens torbi i despertarem a la Consciència de què “Jo ja sóc Això”. Aprendrem a viure el present i a estar conscients en tot moment.

Girija Saraswati

 

Fes una ullada a tots els nostres articles 

• Reprograma't i canvia el xip per a sentir-te millor

 

T'agradaria escriure un article a PortalHolístic?. Et convidem a fer-ho!. T'ho expliquem AQUÍ

 



 

 

 

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search