Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Xerrem amb... > Lídia Blánquez

Lidia Blanquez PortalHolístic
Lídia Blánquez

La medicina real, la del futur, serà la intuïtiva

Conec els beneficis de la fantàstica eina del dejuni gràcies a la Lídia Blánquez, una terapeuta que parla des del cor

Dissabte, 17 de juny de 2017

 L’univers em concedeix el fantàstic regal de xerrar una estona amb la Lídia Blánquez, terapeuta multidisciplinar, especialista en el tractament de malalties a través de la desconeguda eina del dejuni, sobre el qual ha escrit el llibre “Del ayuno a la conciencia”.

La Lídia és una dona carismàtica, dolça, radiant i plena d’energia, tot i que la conec en el quart dia del seu nou dejuni! I sento la passió que denota per la seva feina, pel coneixement del cos humà i la seva evolució, i tot el potencial que aboca en ajudar els seus pacients a trobar la pau, a prendre les regnes de les seves vides, a sanar…

Actualment la Lídia Blánquez és directora del centre Lidia Biosalud situat a Barcelona, creadora del concepte de “Dejuni Urbà” pel qual ha creat una línia de caldos vegetals terapèutics.

Gràcies Lídia per ser-hi! Us deixo amb la nostra xerrada.

 

 

Com et vas iniciar en el món de les teràpies naturals?

Des de molt petita ja tenia una sensibilitat especial per moltes coses i per altres nivells de consciència. Lluitava per demostrar-li al món que jo no estava boja i que allò que veia era real. Però aleshores vaig tenir l’escoliosi.

I va ser quan vas començar a experimentar en tu mateixa?

Sí, però abans vaig veure com a la meva mare la curava un noi d’uns 18 anys. Ella tenia un problema en el sistema nerviós que no sabien com tractar i patia calfreds a les cames i no podia parar de bellugar-les. Ell la va mirar a distància i li va dir: “T’han operat de l’úter i tens els ramals gangrenats d’uns nervis que t’han deixat. Però no et preocupis”. Aleshores el noi es va asseure, li va posar la mà a distància i li va dir: “A partir d’ara ja no tindràs res més”.

La va curar?

Sí! I jo em vaig quedar morta perquè no entenia com podia ser que aquell noi sabés que l’havien operat i que tenia allò. Semblava impossible! Era una persona normal, no era pas un extraterrestre! Llavors vaig pensar: “Si ell ho pot fer, jo també!”.

Et vas sentir capaç…

Sí. Però aleshores em van diagnosticar l’escoliosi. Vaig treballar de valent perquè físicament era capaç de corregir-me-la a cada sessió a través de la respiració, però estava molt cansada. Vaig renunciar a tot. Em volien operar de dalt a baix i jo vaig dir que no! Em van avisar que em quedaria en cadira de rodes, que no podria tenir fills si no ho feia… Vaig sortir corrent de la consulta pensant: “És igual, jo confio en alguna cosa més i no em vull quedar aquí!”. Llavors vaig començar a estudiar: quiromassatge, massatge esportiu, terapèutic, limfàtic, osteopatia, fisioteràpia… Tractava a la gent a un nivell físic i estructural i m’agradava molt. Sempre he estat una fanàtica del cos humà… i mai he parat d’estudiar-lo.

Creus que és important no creure’s el diagnòstic?

Si estàs malalt i dins d’una peixera que està malalta, continuaràs malalt molt de temps

Sí, el més important és no creure-se’l i no identificar-se amb ell. Jo em dic Lidia i no em dic escoliosi, o càncer… I les persones acostumen a fer això: a identificar-se. Vénen aquí i el primer que diuen: “És que tinc una esclerosi múltiple”… Inclús fan clubs socials perquè pensen que es troben més compresos! Però l’únic que fan és retroalimentar-se del mateix, i crear una vibració. Si estàs malalt i dins d’una peixera que està malalta, continuaràs malalt molt de temps. Per tant, d’aquesta manera no sana ningú!

No ens adonem de la importància de les nostres creences…

No. Però el “matrix” és molt potent. Jo els aconsello, epigenèticament parlant, que es facin responsables de la seva realitat, que agafin la paella pel mànec i que diguin i facin el que veritablement els doni pau. Si el camí de la medicina convencional els dóna pau, doncs endavant. Però si no els dóna, que no l’agafin perquè el més important per sanar és que se sentin en pau.

Jo els aconsello, epigenèticament parlant, que es facin responsables de la seva realitat, que agafin la paella pel mànec i que diguin i facin el que veritablement els doni pau

Deu ser una decisió difícil…

Sí, i moltes vegades el pacient ho té clar i viu una obertura i una comprensió quan els ensenyes la seva sang o els expliques la seva realitat, però aleshores els familiars tenen por i el tallen. Hi ha més problema amb els familiars que amb els pacients.

Necessites convèncer la família també…

Bé, el més important és que el pacient es deixi de ximpleries, que es faci responsable i que no es cregui res. Jo tinc pacients amb ELA que no s’ho han volgut creure i el dia d’avui van tirant. Viuen alguna crisi, però la superen. Van fent coses i camí per buscar la pau. Perquè per mi la sanació és la pau. Si tu tens pau al teu cor i a la teva ment, és igual el que estiguis fent. Això és el més important.

Però ha d'haver la determinació de voler agafar les regnes…

Sí, però aquesta determinació l’has de treure del cor i no de la ment. La ment és molt poderosa, però has de deixar la por i començar a sentir la confiança que naix del cor. Viure l’experiència a través del cor i no pas a través de la ment. La determinació de què em parles és aquesta força “vitale”, la força de la vida, i aquesta passa pel cor. Has de dir: “M’és igual, tinc un pressentiment i vull posar-me en mans d’aquest tipus de medicina, i la vull seguir”. Normalment quan els pacients prenen aquesta decisió no ho fan a través de la ment perquè aquesta sempre els qüestiona, els fa tenir por, sentir inseguretat… Vols dir? Vols dir? La ment parla tota l’estona, crea possibilitats, posa pedres… En realitat és la seva feina! Parla per ser la protagonista, és normal! Però també ens l’hem d’estimar.

... per mi la sanació és la pau. Si tu tens pau al teu cor i a la teva ment, és igual el que estiguis fent. Això és el més important

Costa aprendre a seguir el cor

Sí, de fet hauríem de veure el codi per arribar al cor i saber que tot allò que surt d’ell sempre és la veritat. I cadascú té el seu propi codi.

I com ajudes als teus pacients a trobar aquest codi?

Doncs per exemple, l’altre dia em visitava una pacient amb esclerosi múltiple, per mi una heroïna perquè es dedica a atendre a altres persones. Ella em deia: “És que jo sóc molt mental” - “Doncs anem a buscar el teu camí.. Vejam… On ets? Aquí? Vinga!, posa’t la mà al cor, va! Calla la ment, digues-li que calli i ara baixa al cor. Sents el cor? Ja estàs? si?.. Ara, demana-li si vols fer-ho. Què sents? Et dóna pau o te la treu? Honestament…” I ella em va dir: “Sí, he sentit una alegria i he vist uns colors!” -  Passi el que passi a la vida sempre hem de seguir el camí del cor.

Passi el que passi a la vida sempre hem de seguir el camí del cor

Seria el mateix que seguir la intuïció?

Sí, de fet la intuïció és la manifestació verbal de la vibració del cor. Perquè la intuïció ve del lòbul frontal, del tercer ull. Malauradament el tenim molt tancat perquè no volem veure, tenim massa pors i a més tenim la ment, que desconfia de la intuïció… Però quan connectes el cor amb aquesta, la vida és absolutament màgica! Res t’ha de preocupar, res! Vius el moment present i s’ha acabat!

És com si de cop i volta veus que formes part d’un tot?

Exacte! I comences a veure que passen coses… com per exemple la sincronicitat. Això és molt fort! Quan vius amb confiança tot arriba. Ni tan sols l’has d’anar a buscar. És com quan penses que arribes tard a una cita i estàs impacient perquè l’altre t’està esperant. Aleshores deixes anar aquesta idea i de sobte reps un missatge que et diu: “Arribaré 10 minuts tard”.

Sí, això sol passar!!

Sí, passa perquè tot és perfecte, només cal confiar-hi! La confiança és l’antítesi de la por. La por neix de la ment, però el cor sap el que està fent, el que ha de fer en el lloc que està i amb la persona dins de la qual existeix i que està per davant de tot. Tot l’altre és igual. Aquest és l’etern present, i has de tenir un bon grau de confiança en el teu moment present, i del que t’està passant… perquè és perfecte per tu.

El que passa és que sembla que parlem de dos móns: el palpable i l’immaterial o més esotèric… quin seria l’equilibri per poder viure amb els dos?

Jo crec que el problema és que hem creat la paraula “esotèric” per a coses que en realitat són normals. Fugim de la pròpia normalitat. Per exemple, quan algú em diu: “No em parlis d’energia!”- jo sempre penso: “Però si tot el teu cos és energia, estàs menjant energia, el resultat de la teva digestió és energia i tot això és ciència! Ho vols seguir ignorant? Endavant!

... quan connectes el cor amb la intuïció, la vida és absolutament màgica! Res t’ha de preocupar, res! Vius el moment present i s’ha acabat!

Necessitem veure per creure

Ja, però és que tampoc li veus la cara a un àcar i en canvi el tens al davant. Hi ha realitats paral·leles que estan al nostre costat i depenent de si puges o baixes la teva vibració es mostren o no. Som la representació del cosmos i això és sagrat. Quan en certes cultures se saluden amb el Namasté, estan agraint que generosament vinguis a donar-me aquesta participació amb la teva presència, que és perfecte, i que la comparteixis amb mi. És la teva freqüència, el reducte de totes les teves existències, inclús del teu naixement, que ja és sagrat.

En aquest moment podríem parlar d’un discerniment de la persona?

Bé, és quan t’adones de tot, que hi ha una connexió real amb tot i que tu estàs dins d’aquesta escolta o estàs fora. Tu decideixes, però negar-ho és ridícul, és com afirmar que només hi ha vida en aquest planeta. És un començar a veure les possibilitats, i per exemple, la malaltia seria una possibilitat per anar més enllà, perquè és un mestre de vida. És el mestre que t’obrirà les portes a aquest discerniment, a la veritat de la vida.

... quan algú em diu: “No em parlis d’energia!”- jo sempre penso: “Però si tot el teu cos és energia, estàs menjant energia, el resultat de la teva digestió és energia..."

I perquè creus que naixem amb aquesta ignorància? Em moriré i hauré de tornar a fer el procés de recordar…

Jo crec que si naixéssim amb tot el coneixement, ens tornaríem bojos!

Coneixement de totes les vides?

Clar! El meu mestre deia que per arribar a aquest moment i amb aquesta consciència, hem passat per milions de vides. Quina vols recordar? Tots aquests milions de vides ja estan impreses en mi, en el meu ésser… i aquesta vida que visc, és el reducte de totes les altres. Allò que em toca viure és el que he vingut a experimentar i no és ni bo ni dolent.

I el nostre cos físic també?

Sí, inclús el cos físic és la vibració de totes les experiències dels milions de vides passades. És brutal! Per això quan miro a un humà el trobo preciós, sempre! Sí, perquè la bellesa no és només interior, també és exterior… Uuuaauu!… quines orelles, quins ulls! Fixa-t’hi! Com devien ser l’última vegada? La creació és al·lucinant! En canvi, tot el que hem creat els humans amb la nostra ment és ridícul comparat amb això.

Vaja, al final sempre tornem a la ment!

Sí, perquè la ment vol tenir tota la informació, vol fer-se forta i poderosa. Ho necessita doncs allà està l’ego i la nostra debilitat. Però la ment és forta i dèbil alhora perquè és simplement una acumuladora d’informació, que actua depenent d’aquesta. Però si nosaltres l’alliberem i ens centrem en el cor, començarem a viure des de la font, des de la nostra realitat verdadera, perquè la realitat està dins del cor. La ment és un reducte de possibilitats, però és humana.

Som quelcom més que la ment

Sí! Jo miro les cèl·lules cada dia i veig a Déu! Veig la galàxia, veig trilions i trilions de bacteris que estan treballant per a tu. Donen la seva vida i són éssers amb la seva pròpia consciència. Continuo emocionant-me quan miro la sang dels pacients. I els dic: “Mira, la teva galàxia! No et sembla emocionant? És la vida! Estàs veient el teu cosmos de la que ets amo i senyor”- Busquem fora l’amor i el reconeixement i en canvi tot és a dins nostre! Només cal que escoltem aquestes cèl·lules, com treballen, com ens estimen i com ens donen la vida. Ens cal honrar això i compartir aquesta felicitat. No cal que la busquem a la platja o a la muntanya, en el Buda, en Jesús…

... la malaltia seria una possibilitat per anar més enllà, perquè és un mestre de vida. És el mestre que t’obrirà les portes a aquest discerniment, a la veritat de la vida

Sempre ho enfoques així als teus pacients?

Jo simplement escolto l’ànima de les persones i em connecto amb el cor. Així sento la seva veritat. No tothom genera aquest tipus de conversa al començament.

I quan et trobes amb algun escèptic?

Glòbul vermell, glòbul blanc, membranes, ions… Estàs vivint amb estrès. Has perdut tots els ions per excés d’acidesa, no flueixes, no menges, tens hipòxia… Vols escoltar això? Doncs jo estic aquí per respectar qui ets, jo no sóc ningú.

Jo miro les cèl·lules cada dia i veig a Déu! Veig la galàxia, veig trilions i trilions de bacteris que estan treballant per a tu. Si això no és amor que vingui Déu i ho vegi. Donen la seva vida i són éssers amb la seva pròpia consciència

Cadascú és lliure de despertar quan vulgui…

Totalment, però què és la veritat? Estar tots desperts? Desperts de què? A altres creences, a la consciència? Què és la consciència? Aquells que se solen anomenar conscients en realitat estan manifestant el seu ser. Però ho hem de manifestar o ho hem de ser? És temps d’accionar l’ésser per a què continuï en aquest món!

Tenim molta informació però hem de passar a l’acció

Sí, molta! El meu mestre em va dir: “No llegeixis perquè infectaràs la ment amb els pensaments i les vibracions dels altres, et perdràs i no sabràs reconèixer-te, no sabràs qui ets”. I jo que m’havia passat la vida comprant llibres.

Al final, amb la presència plena ja obtens la informació que necessites

Sí, amb confiança.

I com es fa per no tornar a caure en la preocupació i els problemes diaris?

Entrenant constantment. I caminant, simplement. Jo sempre dic que tinc un “jefe” que és l’univers que em posa allà on he d’estar i fent allò que he de fer. Ara que toca? Això? Doncs molt bé! Si li qüestiono o em resisteixo em farà mal, per tant ho accepto i en dono gràcies!

Per tu, una bona manera de connectar és fent dejunis, oi?

El dejuni per mi és un regal donat que pots ser més subtil a altres dimensions i veure que som molt més grans. El dejuni és una eina innata dels humans. Tothom la té i pocs la fem servir.

S’ha perdut al món més industrialitzat…

Sí, hem perdut les arrels, els costums, els hàbits, l’essència, la saviesa natural innata que s’ha anat aprenent. La meva àvia feia quaresmes. En realitat era una medicina real, veritable, intuïtiva i que es provava a través de la praxi. Abans la gent posava en pràctica les coses, no necessitaven creure en res. Experimentaven. Ara li dius a algú: “Fes un dejuni”, i et responen: “Ai, és que jo no hi crec en això!”- Quan érem troglodites, el subconscient representava un 10% enfront del 90% de conscient que es creava pel treball que generàvem dia a dia. És a dir, l’experiència era la pròpia inconsciència, o millor dit el pro conscient. Ara, cada cop anem perdent més consciència i tenim més inconsciència perquè les coses les hem llegit, ens les han explicat, les hem vist però no les hem experimentat. Tot això es redueix a un reducte de dades d’informació que pràcticament són tot mentida. Perquè per saber si és cert, hem d’experimentar. I antigament el 90% era cert perquè es basava en les accions i avui en dia és a l’inrevés. Imagina’t, vivim des de l’inconscient! I el pitjor és que als nens que creixen tampoc se’ls fa experimentar.

Jo simplement escolto l’ànima de les persones i em connecto amb el cor. Així sento la seva veritat

I partir de l'experimentació amb el dejuni, els pacients es fan més responsables del que mengen després?

Molt! M’emociono quan em diuen que els ha ajudat a deixar la Coca-Cola, el pa… i que ara mengen productes integrals o ecològics. I de retruc, tota la seva família! El dejuni és una eina per crear consciència de la realitat dels humans. Moltes persones comencen a obrir-se amb ell. Jo els veig com cucs que es tornen papallones. És tan emocionant! El dejuni és un reajustament, una iniciació… No conec a ningú que no li hagi canviat la vida.

El dejuni és una eina innata dels humans. Tothom la té i pocs la fem servir

Hi ha qui parla de sacralitzar els aliments, el sòl, l’aigua que rep, la terra, les mans que el planten, les que el recol·lecten…

Sí. Des dels inicis dels temps, buscàvem el nostre propi aliment i això era el més important perquè hi depenia la nostra supervivència. Hem d’honrar i respectar la vida.

Potser el dejuni ens fa més agraïts i humils?

Sí, perquè parem la ment, el “jo vull”, allò de “no ho he provat”, o “tot el que m’agrada és això”… Cada dia hem de treballar per al nostre cos perquè tenim molts treballadors aquí dins que necessiten eines i cures. Ja delectarem la ment el cap de setmana amb tota aquesta cuina de ciència-ficció, de sabors i textures. Però la resta de dies no.

És una cuina molt visual, no?

Totalment. És tot el que la ment pot percebre. Però també se l’ha d’alimentar i per això cal saber quan i com. La ment és com un animal que s’ha d’ensinistrar, però qui manes ets tu.

Quina és la primera teràpia que apliques amb un pacient?

L’HLBO. Es tracta d’una prova de sang que faig en la primera visita. Trec una gota i la miro, en sec i en viu. A la gota viva apareixen totes les cèl·lules, els glòbuls vermells, els blancs, i també els fongs, els paràsits… Són coses que la medicina convencional nega, però jo les veig i allà estan. Muten i es fan forts. L’evolució ha passat per sobre nostre i per això hi ha tanta malaltia, perquè els paràsits i els fongs s’han fet forts.

I els recomanes el dejuni?

Sí, si necessiten un reset. Sobretot els ho dic quan ho sento així. Però no sempre entro amb el dejuni. No tothom el vol fer. Aleshores fem altres teràpies: medicina orto molecular, biomagnetisme, medicina xina, acupuntura… Per mi el seu cos és com un vehicle, així que els dic que marxin i me’l deixin curar. És una unitat i jo treballo amb les eines que tinc. Una de les cures més avançades que fem és la del colon. El tractem com si fos un cervell i els pacients milloren en molt poc temps. Inclús ens vénen pacients d’altres països. Els canvis que fan són increïbles. És que no es té ni idea del que és el cos, ni idea!! Tot el que s’ha escrit és ben poc.

L’evolució ha passat per sobre nostre i per això hi ha tanta malaltia, perquè els paràsits i els fongs s’han fet forts

I hem de tenir la ment oberta perquè vindran més canvis…

Totalment. Jo crec que la medicina real, la del futur, serà la medicina intuïtiva. Em ve el riure i tot! S’haurà de sentir als pacients.

Sí, però des de la professionalitat, no?

S’ha de confiar. Però t’asseguro que és la medicina del futur, igual que l’energia del futur. Jo treballo amb ones, amb cromoteràpia… Tenim vibracions i això és física pura. No es pot negar.

Jo crec que la medicina real, la del futur, serà la medicina intuïtiva. Em ve el riure i tot! S’haurà de sentir als pacients

I tornant al dejuni, has ideat uns caldos vegetals, oi?

Sí, són beuratges amb més del 62% de verdures. El que hi ha en un litre no hi cap dins d’un plat. Quan es cuinen es canten mantres, s’aplica cromoteràpia, l’aigua és dinamitzada, mineral… Hi ha molta consciència en ells: són medicina. Però són caldos que designen el concepte de dejuni urbà, per a gent de ciutat. Al camp la gent no necessita tanta ajuda. A la ciutat en canvi, hi ha gent que en necessita molta, que està perduda, infectada…

Jo per exemple, faig els dejunis d’aigua, 10, 12, 15 dies… treballant i tot. Però fa molts anys que els faig. En canvi amb els caldos, les persones poden seguint fent esport, anar amunt i avall, però amb beneficis importants. Per mi és sagrat que el dejuni es faci amb aigua, però els caldos són també com un detox. Si el teu menjar és detox, dia a dia, estàs sempre en detox.

Moltes gràcies Lidia per aquest fantàstic temps! Una última pregunta. Què hem de fer els amants de la xocolata?

Saps que? Si et cuides, el cos és una màquina, tot ho pot gestionar. Què li pot fer un trosset de xocolata? És pitjor la repressió; al fetge li fa molt mal. Ets tu qui transforma els aliments. Gaudeix d’aquest moment, i la teva ment i la teva consciència generaran una alegria increïble!

Doncs faré això cada cop que en mengi!

Sí, és clar… La masticació, la repolarització del teu propi aliment ja està aquí. O sigui, tu menges quelcom mort i quan el mastegues el converteixes en vida! Si agafes la xocolata amb consciència i la gaudeixes… uuaauu!! És increïble! Així que allibera’t de la ment, sigues conscient amb presència i fes fora qualsevol judici.

Moltes gràcies!

Cristina Jané

Llicència de Creative Commons

 

Enllaços d'interès relacionats amb aquesta xerrada:

- Lidia Bio Salud

- Llibre: Del Ayuno a la Conciencia

- Llibre Ebook: Del Ayuno a la Conciencia

 

 

T'ajudem a classificar totes les teves especialitats terapèutiques. Crea gratuïtament un perfil públic a PortalHolístic i fés-les arribar a qui les necessita.

 

Vols més informació?

 

Si necessites un professional de les terpapies naturals, els tens tots aquí

 

O potser vols fer un esdeveniment relacionat amb teràpies naturals a prop de casa teva: troba'l aquí

 

 

 

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search