Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Articles > El millor camí: de la terra al plat

The best path: from the field to the plate
Tatiana Moret

El millor camí: de la terra al plat

Vivim voltats de camps de conreus i horts, però comprem fruites i verdures a l'altra punta de món.

21 de juny de 2015

Alguna vegada t’has preguntat d’on vénen tots els ingredients que poses als teus àpats diaris? Et sorprendrà saber que la majoria de fruites, verdures, carns i peixos han recorregut almenys 5.000 quilòmetres abans d’arribar a la teva taula.

Immediatament, et faràs algunes preguntes, del tot lògiques. Per què anem a buscar tan lluny productes que podem trobar a casa nostra? Com pot ser que una pera ens costi el mateix tan si ve de Xile, Califòrnia o del Baix Llobregat? Per què podem trobar els mateixos aliments al supermercat durant tot l’any?

Per què anem a buscar tan lluny productes que podem trobar a casa nostra?

Anem pam per pam. Enfocarem la nostra atenció en el viatge que fa una pera des de Sud-amèrica, posem per cas de Xile fins aquí.

Els efectes d’un llarg viatge

El viatge d’una pera des de Sud-amèrica fins aquí té uns costos socials, mediambientals, energètics i econòmics. La primera repercussió, i no precisament positiva, es donarà quant a qualitat. Aquesta fruita s’haurà collit verda a Xile i s’haurà de conservar durant tot el viatge en contenidors i càmeres frigorífiques. Està clar que no tindrà els mateixos nutrients que una pera de l’Empordà, que s’ha recollit en el seu punt òptim de maduració. A més a més, si la mengem poc temps després d’haver estat collida molt millor, perquè conservarà moltes més propietats que una pera que ha d’esperar més temps a ser consumida.

Un dels altres efectes està en el transport de tones i tones de peres, que representa una quantitat important d’emissions de CO2 contribuint de forma decisiva al canvi climàtic. A nosaltres com a consumidors no ens costa més diners que la pera vingui de Xile o del Baix Llobregat, però per al nostre planeta el preu a pagar és immens. Aquest cost implica contaminar el nostre cel i els nostres mars i esgotar recursos naturals com el petroli, el gas o l’electricitat. I només amb l’objectiu de fer possible el viatge en avions o vaixells de milions de peres de Sud-amèrica fins als nostres supermercats quan les podem trobar més a prop de casa. Tinguem en compte aquesta dada tant alarmant com reveladora: el transport d’aliments representa el 70% del total de desplaçaments a escala mundial.

Com s’explica aquest model tan incongruent? Doncs perquè les peres de casa nostra han de competir amb les peres importades de l’estranger que sovint són molt més econòmiques per les condicions injustes en què han estat collides i comercialitzades. També hem de saber que si volem menjar peres d’aquí, només es podran collir del mes de maig al mes de desembre, i si les volem tot l’any doncs les haurem d’anar a buscar a altres països. Com a consumidors també està a les nostres mans decidir si volem menjar peres durant tot l’any amb el cost energètic que comporta o ens volem adaptar al cicle natural i consumir només aquesta fruita durant la seva temporada de collita.

Les peres importades de l'estranger sovint són molt més econòmiques per les condicions injustes en què han estat collides i comercialitzades

Aquest model globalitzat de producció a gran escala amb productes i processos de producció menys saludables (com per exemple els anomenats transgènics) desbanquen els petits agricultors, que en molts casos s’endeuten o viuen en dependència de les regles que marquen les grans distribuïdores.

Més consum local i de temporada

Aquesta llarga cadena on hi participen massa intermediaris i agents artificials es pot redreçar, escurçant al màxim la distància entre el camp o la granja i el comerç o el plat. Davant d’aquest paisatge, les organitzacions de productors agrícoles proposen una alternativa: la sobirania alimentària, que és el dret a que cada país pugui definir les seves polítiques de producció d’aliments donant prioritat a la producció i al consum local. En definitiva, la sobirania alimentaria, donaria dret als agricultors a la terra, al crèdit i a produir aliments, i també donaria dret als consumidors a decidir de qui volen, com volen i què volen consumir. També significaria el dret dels països a protegir-se de les importacions agrícoles i d’aliments a baix preu.

El consum d’aliments de cultiu local i de temporada té innumerables beneficis, no només per a nosaltres, sinó per a tot el planeta. Què passaria si canviéssim el consum de peres d’importació pel consum de peres locals i de temporada?

  • Es reduirien les emissions de CO2 necessàries per al seu transport.
  • La pera local s’hauria recollit en el seu punt òptim de maduració i gràcies a això seria de millor qualitat que la que s’ha recollit verda i ha madurat de manera artificial en contenidors.
  • Afavoriríem el manteniment de l’economia local i d’una agricultura de llarga tradició.
  • Connectaríem amb el cicle natural de les estacions.
  • Aquesta fruita ens aportaria les vitamines necessàries per a l’estació de l’any en què ens trobem
  • Les peres de consum local en realitat serien més econòmiques si tenim en compte el cost energètic que té per a la terra importar-les d’altres països.

Com a consumidors hauríem de prendre consciència del gran poder que hi ha darrere de la nostra compra. Tots hi sortirem guanyant, i encara més si comprem productes ecològics! La nostra salut i el nostre paladar ens ho agrairan.

Tatiana Moret
Periodista

 

Fes una ullada a tots els nostres articles

• La resiliència, un cant a l'esperança

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search