Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Articles > Abraçar els arbres: els seus beneficis naturals

arbreterapia, arbolterapia, abrazar arboles, portalholistic
PortalHolístic

Abraçar els arbres: els seus beneficis naturals

Podem reconnectar amb la natura gràcies als arbres propers al nostre entorn

1 de setembre de 2017

La majoria de nosaltres ha perdut el contacte amb la natura. Vivim en espais i entorns no-naturals, voltats de formigó, sobreestimulats per infinitat de sorolls i llums, per citar només una petita mostra. Tot i que ho trobem normal i acceptable, el nostre cervell no està preparat per a tanta artificialitat constant i diària i ho acaba traduint en períodes d’estrès o ansietat que afecten la nostra salut tant anímica com física.

Aleshores creiem que ens falta l’aire i sentim la necessitat imperiosa de fugir o de “desconnectar” de la nostra vida artificial, com si estiguéssim connectats a ella. Però això és així? Estem realment connectats a aquest tipus de vida? Ens ho hem parat a pensar?

No serà que ja vivim desconnectats de la nostra veritable natura?

Allò que hi ha escrit a les nostres cèl·lules

Antigament caçàvem, recol·lectàvem, vivíem les estacions i sabíem interpretar i comunicar amb tot allò que ens deia la natura. Els nostres avantpassats, dels quals en tenim tota la informació genètica, estudiaven la lluna per plantar i els insectes per saber quin temps faria… Inclús podien desxifrar el significat dels udols dels llops! Vivien més conscients i connectats, sempre analitzant tot allò que la natura els expressava i que els ajudava a sobreviure. Es pot dir que caminaven agafats de la seva mà, de la mà dels arbres, dels animals, de les plantes…

... el nostre cervell no està preparat per a tanta artificialitat constant i diària i ho acaba traduint en períodes d’estrès o ansietat que afecten la nostra salut tant anímica com física

Tot aquest bagatge, forjat al llarg de milers d’anys d’evolució conjunta en espais salvatges i naturals, està escrit al nostre ADN. És biològic i no el podem amagar perquè existeix un vincle energètic que ens lliga. Tard o d’hora sempre torna a despertar. El biòleg i mestre d’Harvard, el Sr. Edward O. Wilson el va descriure com a biofilia: “una afiliació emocional innata dels éssers humans respecte d’altres organismes vius”.

La connexió amb la natura no és un concepte romàntic, mental o espiritual de quatre “freakies”: forma part de nosaltres, és innat. Tal com diu en Wilson, està escrit a les nostres cèl·lules i si volem viure saludablement, hem de recuperar-la.

És important saber-ho perquè la natura va ser la nostra primera llar i mai ens hem separat emocionalment d’ella. És com tornar a la casa familiar, la que et va acollir de petit. És obvi doncs entendre que vivim desconnectats i que quan marxem d’aquests espais artificials en realitat el que fem és tornar a casa, a la nostra veritable essència. Tornem a reconnectar.

La connexió amb la natura no és un concepte romàntic, mental o espiritual de quatre “freakies”: forma part de nosaltres, és innat

El gaudi de la natura

Qui no es troba bé entre arbres, plantes i entorns naturals en general? Una de les moltes raons és perquè les sensacions s’intensifiquen donat que els nostres sentits treballen més intensament. Se’ns desperta tot aquell bagatge evolutiu del qual parlàvem abans: l’oïda, la vista, l’olfacte… en estat salvatge havien d’estar alertes per si calia fugir dels perills.

Aquesta experiència ens ajuda a crear una imatge més nítida de la realitat, amb més presència. Despertem la nostra consciència interna i per petits instant ens sentim vivint en l’ara i l’aquí. És així com viuen molts éssers, principalment els animals, sempre pendents del que estan fent en aquest moment, sense pensar en el passat ni en les pors del futur.

Imaginem la cura que això ens produeix en la ment i l’esperit, per no parlar també dels beneficis sobre el nostre cos físic.

El dèficit de vitamina N

Pensem per exemple, en els nens: ells més que ningú necessiten experimentar, imaginar, aventurar-se i viure la màgia. A la natura, amb boscos i arbres, això succeeix de forma natural. Nombrosos estudis demostren que la interacció dels nens amb el món vegetal produeix importants beneficis psicològics i fisiològics, ajudant-los a desenvolupar una millor funció cognitiva i emocional.

Qui no es troba bé entre arbres, plantes i entorns naturals en general? Una de les moltes raons és perquè les sensacions s’intensifiquen donat que els nostres sentits treballen més intensament

En Richard Louv, periodista nord-americà, va dedicar 10 anys de la seva vida a entrevistar famílies rurals i urbanes d’arreu del país. En Louv volia demostrar que moltes de les malalties patides en l’actualitat pels nens, es deuen a la desconnexió que viuen molts d’ells de la natura.

Com a resultat del seu ampli estudi va escriure el llibre “Last Child in the Woods on dedueix que el contacte dels nens amb la natura és essencial pel seu desenvolupament cognitiu i assegura que “els genis més grans de la història van estar durant la infantesa en contacte amb la natura”. Segons en Louv, malalties cada cop més comunes en els nens com són l’obesitat, la depressió o la hiperactivitat, són els símptomes del “dèficit d’atenció a la naturalesa”, tal com l’ha definit. En Louv diu que en realitat són trastorns socials que no es poden tractar amb medicaments i es mostra contundent en afirmar que “aquest fet tindrà un profund impacte en l’experiència dels éssers humans i hauríem de pensar molt seriosament en quina classe de món aconseguirem si això continua”.

... el contacte dels nens amb la natura és essencial pel seu desenvolupament cognitiu

És evident pensar que si el contacte amb la natura produeix tals beneficis en els nens, també els pot produir en els altres. En aquest sentit en Louv alerta als adults sobre aquest dèficit, que defineix com a “falta de vitamina N – de natura” i ens recorda que aquesta desconnexió “…no només ens allunya del planeta, sinó que ens emmalalteix”.

Cada cop més estudis científics

Hi ha un exemple molt interessant que ve del Japó on, des de fa anys, els científics estudien els efectes de caminar en entorns naturals sobre el cos físic. Se sap que l’aire dels boscos és beneficiós perquè conté gran quantitat d’ions negatius que ajuden a estimular i harmonitzar els processos vitals, psíquics i emocionals. Les molècules d’oxigen amb excés de càrrega negativa són anomenades les “vitamines de l’aire” i en presència d’aquests ions, el sistema immune es reforça, la circulació s’activa i s’estimulen els processos de recuperació.

Els estudis dels científics japonesos han demostrat que caminar entre arbres mil·lenaris disminueix notablement l’hormona de l’estrès -el cortisol-, els símptomes depressius i l’hostilitat, s’incrementa la millora en el descans a l’hora de dormir, el vigor i la vitalitat, augmenten les cèl·lules antivirals i les proteïnes anticanceroses. En general existeix una millora del sistema immune i una evident disminució de la pressió arterial i les pulsacions, s’estimula la creativitat, s’augmentava l’autoestima…

Els japonesos han creat els plans Shirin-Yoku -shirin: bosc, yoku: bany, dutxa o exposició- on el govern fomenta la restauració de certs boscos -sobretot d’arbres centenaris- per a què les persones puguin passejar.

... caminar entre arbres mil·lenaris disminueix notablement l’hormona de l’estrès -el cortisol-, els símptomes depressius i l’hostilitat...

Quants beneficis psíquics i emocionals només per caminar entre arbres! Amb una acció tan senzilla com aquesta, evitaríem hores de consulta al metge o teràpies i un munt de medicaments. Podria ser?

Uns éssers fantàstics anomenats arbres

Però no tothom disposa de natura a prop de casa i evidentment no tots podem viure en entorns més naturals. No cal tampoc que comencem a fer desenes de quilòmetres cada dia per desplaçar-nos perquè no estaríem ajudant al planeta ni a nosaltres. Probablement prop de casa tenim parcs o jardins amb uns aliats que també podem trobar en un bosc.

Sí, els arbres!

El concepte “natura” és molt genèric, però una cosa està clara: relacionem natura amb arbres. Així quan mirem un arbre en un parc de la ciutat, també veiem “natura”, un ésser únic que viu aliè a tot el nostre estrès diari i que hem introduït en el nostre entorn per fer-lo més natural.

... quan mirem un arbre en un parc de la ciutat, també veiem “natura”, un ésser únic que viu aliè a tot el nostre estrès diari i que hem introduït en el nostre entorn per fer-lo més natural

L’empresari i emprenedor Matthew Silverstone va estudiar el poder sanador dels arbres. En Silverstone va constatar que la malaltia del seu fill desapareixia quan aquest estava en contacte amb arbres. Aquesta observació li va permetre escriure el llibre “Blinded by Science” (Cegat per la ciència), en el qual en Silverstone explica que el fet que la natura curi, té a veure amb les propietats vibracionals existents en els arbres i les plantes i no al fet que siguin “espais verds” pròpiament dits. En Silverstone diu que hi ha un poder molt més gran dins d’aquests espais i aquest ve dels arbres.

Així doncs, perquè no apropar-nos cada dia als arbres que tenim al costat de casa? Ells segur que també ens ajuden a sanar. Per en Silverstone la raó és molt simple “i té a veure amb el fet que tot vibra i que les vibracions afecten diferents comportaments biològics. S’ha demostrat que si una persona beu un got d’aigua tractada amb una vibració de 10Hz, els seus nivells de coagulació sanguínia canvien immediatament en ingerir-la. És el mateix que succeeix en tocar un arbre; el seu patró vibracional diferent afectarà diversos comportaments biològics dins del nostre cos”. Segons en Silverstone aquesta afectació es traduirà en una sanació i reequilibri dels nostres òrgans vitals.

Mentre no arriba el cap de setmana o canviem la nostra situació, els arbres locals poden recordar-nos moltes coses del nostre bagatge ancestral. La seva simple visió i reconeixement ens situarà segur en l’essència de la nostra natura innata, traduint-se en una millora física i mental.

Perquè no escoltar i parlar també amb els arbres?

Sembla que més enllà de les vibracions que comenta en Silverstone, hi ha una intel·ligència vegetal que pot arribar a comunicar-se amb nosaltres… si estem disposats a escoltar-la. El Doctor Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal de la Universitat de Florència afirma que “Les plantes són comunicadores extraordinàries. Es comuniquen amb altres plantes; poden distingir familiars de no familiars i poden comunicar-se amb animals produint químics volàtils”.

... en tocar un arbre; el seu patró vibracional diferent afectarà diversos comportaments biològics dins del nostre cos

És fàcil pensar que si poden saber qui són els seus familiars, també poden arribar-nos a conèixer, a establir una relació social amb nosaltres i a enviar-nos senyals per a què les captem. “Són intel·ligents i treballen de la mateixa manera que ho fa internet” diu en Mancuso “disposen d’una xarxa radicular a les arrels que ocupa metres i metres de distància”.

Així doncs quan caminem per un bosc -o per un parc en una ciutat- estem en contacte amb les arrels dels arbres i dins del seu radi de comunicació. Ells ho noten i són capaços d’enviar-se senyals i informació a través d’elles. Aquestes fantàstiques i noves evidències científiques haurien d’obrir-nos la ment a un nou concepte de comunicació: la que podríem establir amb els arbres!

Els celtes, els càtars, els druides dels boscos ja ho feien, i ells també van ser avantpassats nostres. Si ells ho feien, perquè no nosaltres? Veien als arbres com a éssers animats i màgics que veneraven i als quals s’aproximaven per trobar energia i força. Moltes de les decisions importants les prenien prop d’arbres centenaris perquè sentien que cadascun habitava un esperit savi que els ajudava i guiava.

Aquests avantpassats notaven una energia procedent dels arbres que no podien entendre i que a la seva manera, explicaven en les lletres de cants, contes i rondalles. El fet de no entendre-ho no els impedia de viure-ho.

Qui no ha estat mai en una conversa amb amics, absort, pensant amb altres coses, sense sentir res del que es deia? Significa això que la conversa no ha existit? No! La conversa hi era i la sentíem, però la nostra atenció estava en un altre lloc.  Amb els arbres potser només ens cal afinar aquest sentit o atenció per “sentir” la conversa que s’està produint.

Les plantes són comunicadores extraordinàries. Es comuniquen amb altres plantes; poden distingir familiars de no familiars i poden comunicar-se amb animals produint químics volàtils

Els primers passos per escoltar el regne vegetal

En la seva bonica obra “El caminante”, l’escriptor alemany Hermann Hesse va escriure “Quan estem ferits i amb prou feines podem resistir més la vida, l’arbre pot parlar-nos: Atura’t! Atura’t! Mira’m! La vida no és fàcil, la vida no és difícil. Aquestes són idees infantils. Deixa que Déu et parli dins teu i els teus pensaments creixeran en silenci”.

El silenci a què es referia en Hesse pot ser la clau per iniciar-nos en aquest diàleg: el nostre silenci intern.

Aquests avantpassats notaven una energia procedent dels arbres que no podien entendre i que a la seva manera, explicaven en les lletres de cants, contes i rondalles

Per això quan es parla de reconnectar amb la natura, sempre pensem en llocs idíl·lics de pel·lícula. Però més important que l’on és el com. Podem visitar la muntanya més meravellosa i continuar sentint-nos separats d’ella: veiem a la natura allà i nosaltres transitant per sobre, com si no forméssim part. La nostra ment és una orquestra constant de conceptes i identificacions que l’únic que aconsegueixen és separar-nos i per això és important que aprenguem a aturar-la.

Un cop silenciada la ment, cal que reconeixem el regne vegetal, fer-lo visible. Els arbres poden ajudar-nos, però els hem de veure! Sovint els passem per alt, tot i que vivim voltats d’aquests fantàstics éssers. Podem començar mirant els del nostre entorn més immediat; ells també poden ajudar.

El tercer pas és fer-nos conscients d’aquesta intel·ligència que els habita i no menysprear-la. Formem part del mateix univers i no som ni millors ni pitjors; tots ens adaptem als reptes per tal de sobreviure. “Les plantes poden mostrar i revelar un comportament tan meravellós i complex que tan sols es pot descriure amb el terme d’intel·ligència. La subestimació de les plantes és quelcom innat en nosaltres” diu el Dr. Mancuso.

Aquesta intel·ligència que els habita també és sensible, com podem ser-ho nosaltres. Reconèixer-lo, amb humilitat, és un pas imprescindible perquè la comunicació sigui fluida entre nosaltres. Els arbres pateixen quan se’ls talla, se’ls crema, se’ls arrenca. No hauríem de viure d’esquena a aquest patiment.

El reconeixement i agraïment cap a tot el que ens donen és potser, l’acció més important. Els arbres són éssers altruistes: alimenten insectes, plantes, són l’hàbitat de molts ocells, ens donen oxigen, fruits, fusta, llenya… i ens costa donar-los les gràcies perquè pensem que no té sentit. Si som capaços de canviar aquesta intenció cada cop que ens acostem a un arbre, de ben segur la comunicació fluirà molt més espontània.

Els arbres pateixen quan se’ls talla, se’ls crema, se’ls arrenca. No hauríem de viure d’esquena a aquest patiment

Com abraçar als arbres

L’últim pas en la comunicació amb els arbres és el d’abraçar-los, estimar-los, acaronar-los… Hem de començar a veure aquest fet com una cosa natural i deixar de sentir vergonya per fer-ho. Igual com abracem els animals que conviuen a casa amb nosaltres, podem sentir l’abraçada amb els arbres.

Hi ha qui diu que ens hem d’encantar per acostar-nos a un arbre, creure en què la màgia succeirà, obrir la ment i no esperar res. Cadascú rebrà la informació de manera diferent, així que no hi ha pautes concretes.

Igual com abracem els animals que conviuen a casa amb nosaltres, podem sentir l’abraçada amb els arbres

En abraçar un arbre, amb el temps crearàs un vincle d’energia entre ell i tu -qui sap si no et succeirà el primer cop!-. El seu camp energètic és molt més ampli que el nostre perquè abasta des de les seves branques fins a les arrels. L’arbre uneix el cel amb la terra: aquesta és una visió imprescindible en tot el procés.

Cal tenir en compte aquests passos:

• Sigues humil, evita crear expectatives, creu en la màgia…

• Sent la voluntat sincera de voler connectar amb ell, expressa-li mentre t’acostes, mostra-li respecte… Probablement és més vell que tu i ha vist més coses!

• Allibera’t de conceptes, judicis, identificacions… és igual com sigui ell i on estigui!.

• Si pots, descalça’t, sent la terra i la seva energia.

• No tinguis pressa, el ritme dels arbres és més lent… perd el temps en la seva companyia. No estaràs sol.

• Roman en silenci, respira tranquil·lament.

• Obre el teu cor amb confiança, explica-li com et sents.

• No et cal tocar-lo, si no vols o pots; tan sols posa’t sota la seva copa o allà on arribin les seves arrels.

• Abraça’l o arrepenja’t al seu tronc, sempre amb gratitud. Si et sents millor, pots demanar-li primer permís per fer-ho.

• Sent a través de les mans arrepenjades al tronc, el cos, la cara… és tan fantàstica la seva energia!

Fes-ho sovint i de mica en mica començaràs a reconnectar amb els arbres i a entendre el seu llenguatge i fins i tot demanar-los consell.

Cap a la reconnexió amb la nostra essència

La natura, de la que tant ens hem allunyat, ens pot ajudar a sanar. I a la natura hi ha arbres.

Els arbres són santuaris. Qui sap parlar per ells, qui sap escoltar-los aprèn la veritat. No prediquen doctrines i receptes, prediquen, indiferents al detall, la llei primitiva de la vida. Són més savis que nosaltres, mentre no els escoltem” deia en Hermann Hesse.

No esperem més i aprenguem a escoltar-los. Tenim a l’abast a aquests éssers humils i fantàstics sempre disposats a ajudar-nos a sanar, fet que a més la ciència ja ens està demostrant. Éssers que han estat sempre i que els nostres avantpassats ja veneraven. Si ens sentim afligits o necessitem curar algun aspecte de la nostra vida sempre podem acostar-nos a un arbre: ell no ens demanarà gaire. I fins que arriba el cap de setmana o no podem canviar d’entorn de viure, podem fer-nos conscients de tots els que tenim pel voltant de la ciutat on vivim, per a cuidar-los, protegir-los i abraçar-los sense vergonya! Són petits bocins de natura prop nostre i estan esperant que algú els vegi.

Així doncs, no es tracta de desconnectar de la nostra vida, es tracta de reconnectar amb la nostra essència i tornar a la natura per a refer el vincle trencat. I ho podem fer gràcies als arbres.

PortalHolístic

 

 

Enllaços d'interès que apareixen en aquest article:

- L'Ofici de viure: el llenguatge secret dels arbres

- Stefano Mancuso

- Matthew Silverstone

- Llibre: Blinded by Science

- Richard Louv

- Llibre: Last child in the woods

- Hermann Hesse: El Caminante

 

 Fes una ullada a tots els nostres articles

 

T'ajudem a classificar totes les teves especialitats terapèutiques

Saps que els professionals tenen PERFILS PÚBLICS GRATUÏTS a PortalHolístic? Et donem més informació en aquest enllaç

T'agradaria escriure un article? Et convidem a fer-ho!. T'ho expliquem AQUÍ

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search